Camino sobre d’ell i de sobte sóc un pirata, amb mocador i pedaç a l’ull, amb barret negre. El vent bufa la meva cara. El vaixell navega a tota vela pel Carib. L’illa del tresor és a prop. Els meus grumets estan contents. Tots xisclen d’alegria.

Avanço cap a ells, i sóc ben a dins un cotxe de carreres, el velocímetre marca el màxim de revolucions. Recta final. Brumm, brumm,… Agafo l’aspiració del cotxe del davant. Primer lloc. Sóc el nou campió del món. El més jove de tots. Flash, flash,…

M’apropo al pòdium, i sóc una princesa, vestida de seda xinesa, els cotxes han desaparegut, ara hi ha cavalls i cavallers tornejant pel meu amor. Clinc, clinc,… Sembla que el cavaller negre ha guanyat i ara he d’anar a fer-li un petó.

En caminar cap a ell m’he transformat en un explorador a la selva. Vestit de caqui i amb pantaló curt. Els mosquits em persegueixen. Estem prop del temple. Uns micos ens saluden i fins i tot fan befa.

Camino, camino i sec a una butaca, dins d’una casa barrocament moblada, em poso a llegir i a prendre notes, segons els meus càlculs faré la volta al món en 80 dies. En vaixell, en tren, a peu, o en elefant,… Aquests seran els meus mitjans de transport.

Quan em poso dret, començo a flotar, sóc a prop de la lluna, aquí no hi ha gravetat. Tanco els ulls i, cinc segons després, els obro i quedo embadalit de veure la majestuosa terra des de l’espai. Que blava i gran.

Faig un salt, com els d’ Amstrong, i aterro a la gepa d’un camell. Travesso el desert, camí de la Xina, en una caravana que està arribant a un oasi. Tant de viatge m’ha deixat exhaust. Agafo un bon llibre. Em relaxo. Em relaxooo. Em relaxoooooo.

I em desperto damunt d’una biga, quin fred fa aquí dalt. Tot just estem construint l’Empire State a la Nova York de principis de segle XX. Camino per la biga tot mantenint l’equilibri fins que s’acaba. El meu cos cau, suau,  però sóc recollit per una catifa màgica.

Puc volar. Cada dia, tinc la sort de poder ser la catifa màgica de molts nens i nenes i de poder viure amb ells infinitat d’històries. Aviat farà deu anys que vaig arribar a la primera escola, acompanyada d’F.ROCA que aquest any en fa cinquanta.

És increïble veure com a l’Espai Migdia, els terres Rocadino passen de dues a tres dimensions amb la màgia i la imaginació dels nens i nenes que li donen vida.